La Mancomunitat i la Catalunya actual

Anys enrere de l'enderrocament de la Mancomunitat la ciutat de Barcelona va creixer dràsticament, ja que moltes persones venien del camp cercant un bon treball i començar una nova vida. Aquest fet va provocar el creixement industrial de Catalunya. Uns anys després la victòria a les eleccions de la Lliga Regionalista provoca problemes amb els militars i això fa que sorgeixi la Solidaritat Catalana. Els militars doncs, afirmaren que la formació d'aquesta institució política catalana seria la culpable de la fragmentació d'Espanya. Amb la primera Guerra Mundial Espanya es va mantenir neutral, ja que no podia fer gran cosa degut la pobresa en la que es trobava en aquell moment per la guerra del Marroc. Barcelona es va convertir en un refugi de moltes persones i es van produir molts moviments econòmics dels que Catalunya es va veure molt beneficiada. Fins a aquest moment hi havia manca de camins i de vies de comunicació als pobles i va ser la Mancomunitat qui se'n va encarregar de que es distribuïssin telefons a tots els racons de Catalunya, encara que aquest proces va ser molt lent. També es van preocupar per la sanitat i van millorar les condicions dels treballadors catalans que es trobaven en unes condicions molt dolentes. 

Amb la substitució de Prat de la Riba de la presidència per Puix i Cadafalch, qui demanava la autonomia a l'estat espanyol, entrem en una època de violència entre catalanistes i espanyols. Amb la dictadura de Primo de Rivera és va tornar a prohibir l'utilització del català en espais públics. La seva dictadura va debilitar a la Mancomunitat fins que l'any 1925 es dissol i amb l'arribada de la República Francesc Macià restaura l'autogovern amb el nom de Generalitat de Catalunya. Per acabar cal destacar una gran diferencia entre la Mancomunitat i la Catalunya actual i es que en la mancomunitat els catalans estaven units i això els donava la força suficient per tal de poder arribar als seus objectius .

Simulacre Selectivitat 

Memorial de Greuges del 1885 

No tenim, Senyor, la pretensió de debilitar, i encara menys d’atacar, la gloriosa  unitat de la pàtria espanyola; ans al contrari, volem enfortir-la i consolidar-la; però entenem que per a aconseguir-ho no és bon camí ofegar i destruir la vida regional per a substituir-la per la del centre […]. El que nosaltres volem, Senyor, és que a Espanya s’implanti un sistema regional adequat a les condicions actuals i semblant a algun dels que se segueixen als gloriosíssims imperis d’Àustria-Hongria i d’Alemanya, i al Regne Unit de la Gran Bretanya, sistema ja seguit a Espanya en els dies de la nostra grandesa. […] Senyor, se’ns  arrabassà  el  nostre sistema  administratiu  […] per a ser substituït,  primer  pel sistema castellà, i avui per una còpia imperfecta i viciosa del sistema francès. Només  podem usar  la nostra llengua  a les nostres  llars i en converses  familiars;  desterrada  de les escoles, ho ha estat més tard de la contractació pública i també dels tribunals, en els quals moltes vegades, i per molt iŀlustrats que siguin, ni els jutges entenen els testimonis i processats, ni aquests entenen els jutges. […] A força de treball i privacions de tota mena, els nostres industrials han creat una indústria espanyola  que  en  quaranta  anys  ha  progressat  i  ha  assolit  un  nivell  altíssim.  Aquesta indústria està sent atacada d’arrel d’uns quants anys ençà, i darrerament ho ha estat i ho és per mitjà del Tractat amb França i del projecte de  modus  vivendi  amb Anglaterra. […] 

Font: Memorial de Greuges lliurat al rei Alfons XII, a Madrid, el 10 de març de 1885.

Exercici 1:

A)Descriviu el tipus de font i digueu de que tracta.
El text és una reclamació per part dels catalans a Alfons XII en el qual demanen tenir més llibertat en
l'utilització del català, ja que només la poden utilitzar a casa o en converses entre coneguts i familiars.

B) Digues quin és el context històric de la font.
Aquest text es va escriure en l'época del catalanisme polític (1833 - 1931). Durant aquest període els catalans van començar a manifestar-se per tal de recuperar la seva llengua i per obtenir lloc en la política.

C)Expliqueu DOS dels greuges que conté la font.
 Els dos greuges que podem observar en el text són l'implantació d'un sistema regional i la protecció de la indústria catalana.

Exercici 2:

A) Expliqueu raonadament DUES diferències entre els dos tipus de catalanisme que es dona-ren a Catalunya entre el 1876 i el 1898. Esmenteu un representant de cada un i les obres doctrinals que redactaren.
Un és el vigatanisme, que tenia l'objectiu de recuperar la llengua i participar en la política. Aquest era un moviment catòlic representat per Josep Torras i Bages. L'altre és el conservador que el seu principal objectiu era recuperar el català .  Aquest era liderat per Valentí Almirall.

B)  Expliqueu raonadament DUES diferències entre els dos tipus de catalanisme que es dona-ren a Catalunya entre el 1876 i el 1898. Esmenteu un representant de cada un i les obres doctrinals que redactaren.
Uns dels fets més important del catalanisme durant la Restauració van ser la fundació del Centre Català ,la publicació del Memorial de Greuges al 1885 i la formació de la Unió Catalanista.


Correcció:
En el primer exercici, apartat C hauria d'haver aprofundit més en cada un dels greuges. En el segon exercici , apartat B és on més he fallat, ja que a més de no esmentar tots el fets no he pogut explicar-los.

Els Incidents del Cu-Cut

Els Incidents del Cu-Cut van esdevenir el 25 de novembre de 1905 a Barcelona, quan els militars espanyols van assaltar i destrossar les oficines de redaccions del setmanari satíric ¡Cu-Cut! i del diari La Veu de Catalunya.

El rei va viatjar a Catalunya en abril de 1904 amb l'objectiu de popularitzar la institució monàrquica i també com un desafiament als catalanistes. La Lliga en les eleccions municipals de la tardor van treure un molt bon resultat, així doncs per celebrar-ho, el partit va convocar un "banquet de la victòria" el 18 de novembre.

Després del banquet el setmanari ¡Cu-Cut!  va publicar un acudit fet per Joan Garcia Junceda en què, partint del títol de l'àpat, Banquet de la Victòria, ridiculitzava les derrotes dels militars espanyols. Aleshores, uns 300 oficials de la guarnició de Barcelona destrossaren i prenien foc a la redacció del setmanari ¡Cu-cut!, a la impremta-llibreria Bagunyà del carrer Avinyó i a la redacció del diari La Veu de Catalunya.

Després de l'assalt dels militars el Govern va suspendre la publicació. El següent exemplar, no  es va publicar fins al 28 d'abril de l'any següent. Durant aquest temps, l'editor va intentar continuar amb la mateixa revista amb un nom diferent.

Mentres que a Catalunya la reacció va provocar la creació de la Solidaritat Catalana, a Espanya els oficials no van sortir perjudicats gracies al suport de l'exèrcit i del rei Alfons XIII.

La Renaixença

La Renaixença va ser un moviment cultural que va sorgir durant la primera meitat del segle XIX .
Sobre l'any 1830 van aparèixer un seguit de pensadors, intel·lectuals , filantrops, músics, escriptors i dramaturgs que tenien com a objectiu recuperar la llengua catalana com a llengua literària, alhora que s’interessaven en estudiar el gloriós passat medieval català. Obres de poetes com Joaquim Rubió i Ors o Bonaventura Carles Aribau, autor del poema “Oda a la pàtria” , són molt importants , ja que les podríem senyalar com el començament de la Renaixença cultural catalana.

Aquest moviment social i cultural cristal·litzà en la recuperació dels Jocs Florals, un concurs literari recuperat del passat medieval català, i que aviat esdevindria un dels pilars bàsics sobre els que es va articular la Renaixença. Es van celebrar del 1859 al 1936, amb la particularitat  que els del 1902 es van suspendre per l’autoritat militar. Els tres premis que s'atorgaven eren: la Flor natural, per a obres de tema amorós, l'Englantina, per a composicions de tema patriòtic, i la Viola d'Or, per a obres de tema religiós. Mossèn Verdaguer o Àngel Guimerà van ser uns dels participants més importants del jocs Florals amb les seves obres com ara L’Atlàntida de Verdaguer o Terra Baixa de Guimerà.
Jacint Verdaguer va ser l'escriptor més important i representatiu del segle XIX. Va ser el tercer fill de vuit, dels quals només sobrevisqueren tres. Va contribuir a la Renaixença catalana amb una obra que comprèn poesia èpica i lírica, prosa narrativa i periodística, per la qual va tenir una enorme repercussió popular a l'època. Va ser proclamat Mestre en Gai Saber en els Jocs Florals de 1880.

Els anys de la Renaixença van ser anys politicament inestables a l’estat espanyol (el regnat d’Isabel II, guerres carlines, “pronunciamientos” de militars com Narváez o O’Donnell…), cosa que va impossibilitar la creació d’una proposta política en clau catalana. L’any 1891 molts dels principals actors culturals de la Renaixença i altres prohoms destacats de la societat civil catalana es van reunir en un grup polític catalanista anomenat Unió Catalanista. Entre aquells membres fundadors cal destacar-hi personatges com ara l’arquitecte Lluís Domènech i Muntaner, l’advocat Enric Prat de la Riba o l’escriptor Àngel Guimerà. La principal tasca d’Unió Catalanista fou la redacció de les Bases de Manresa.


Els Cors Clavé

Federació de Cors de Clavé és l'organització que representa el conjunt de societats corals fundades per Josep Anselm Clavé durant el segle XIX per tal d'elevar la cultura dels obrers mitjançant la música i el cant. El 1850, sota el lema Progrés, Amor i Virtut, Clavé fundà La Fraternitat, la primera societat coral dels Països Catalans, derivada de la societat filharmònica L’Aurora, creada també per Clavé el 1845. Entre el 1851 i el 1860 aparegueren d'altres societats per tot Catalunya. La guerra va paralitzar les activitats dels cors i de la reunificada federació, i fins al 1951 no es tornaren a reorganitzar com a Federación de Coros de Clavé. Des d'aleshores han rebut nombroses condecoracions, que culminaren amb la proclamació del 1999 com a Any Clavé. Actualment agrupen 160 societats corals i 5.000 cantaires.







http://blogs.sapiens.cat/historiadorvital/2010/11/26/la-renaixenca/
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0034693.xml
https://ca.wikipedia.org/wiki/Federaci%C3%B3_de_Cors_de_Clav%C3%A9
http://www.enciclopedia.cat/EC-GEC-0020081.xml
https://ca.wikipedia.org/wiki/Jacint_Verdaguer_i_Santal%C3%B3
http://www.escriptors.cat/autors/verdaguerj/