martes, 29 de noviembre de 2016

Manifest de Primo de Rivera
Resultat d'imatges de Prmo de Rivera

"Al país y al ejército españoles: Ha llegado para nosotros el momento más temido que esperado (porque hubiéramos querido vivir siempre en la legalidad y que ella rigiera sin interrupción la vida española) de recoger las ansias, de atender el clamoroso requerimiento de cuantos amando a la Patria no ven para ella otra solución que libertarla de los profesionales de la política, de los que por una u otra razón nos ofrecen el cuadro de desdichas e inmoralidades que empezaron en el año 98 y amenazan a España con un próximo fin trágico y deshonroso [...]. No tenemos que justificar nuestro acto, que el pueblo sano demanda e impone [...]. En virtud de la confianza y mandato que en mi han depositado, se constituirá en Madrid un Directorio Militar con carácter provisional encargado de mantener el orden público [...]. Para esto, y cuando el ejército haya cumplido las órdenes recibidas [...] buscaremos al problema de Marruecos solución pronta, digna y sensata [...]. La responsabilidad colectiva de los partidos políticos la sancionaremos con este apartamiento total a que los condenamos [...].
Miguel Primo de Rivera. Capitán General de la IV Región. La Vanguardia, Barcelona, 13 de septiembre de 1923.

L'autor d'aquest text es Miguel Primo de Rivera conegut per ser un dels militars més importants. Com podem observar en les primeres lines aquest text va dirigit a tot els espanyols. Va ser publicat per La Vanguardia el 13 de setembre de 1923.
L'objectiu d'aquest text es informar sobre la dictadura que instaurara Primo de Rivera en aquell mateix any. En les primeres linees diu que tindra que deixar de respectar les normes per tal de poder establir un ordre. Seguidament fa referència als polítics tot dient que son els responsables de tots els mals que va patir espanya des de el 98. Finalment parla del problema en el Marroc on promet buscar una solució rapida i efectiva després de establir l'ordre en espanya.
Conclusió:
Aquest text va ser escrit per part de Primo de Rivera amb l'objectiu d'establir un ordre a partir d'una dictadura. Va dirigit a tots els ciutadans i explica el perquè d'aquesta dictadura tot criticant els polítics anteriors.

Correcció:
M'ha faltat per explicar una mica més el context històric en alguns apartats com per exemple en la batalla en el Marroc.
La meva conclusió comparada amb la correcció es bastant més curta, ja que no he entrat en detall.












domingo, 27 de noviembre de 2016

Desastre d'Annual


El desastre d'Annual es va produir el 22 de juliol de 1921, va ser una batalla entre les tropes colonials espanyoles que s'internaven a la regió i les tropes irregulars del líder Abd el-Krim. Aquesta batalla es situa en el barranc que separa Igueriben i Annual, al Rif marroquí.
Aquest mateix dia, els 19.000 homes al comandament d'Abd el-Krim van atacar el principal campament de la regió oriental comandat pel general Manuel Fernández Silvestre, que va ordenar la retirada abans de morir.

Aquest fet va provocar una terrible crisi política, fet que va obligar a Alfons XIII a fer canvis. va començar per encarregar a Antonio Maura un govern del que qual tots els grups polítics hi participin. En aquest govern hi va haver dos oposicions, mentres que una volia intervindre en el Marroc l'altra volia la retirada immediata. Seguidament el Ministeri de Guerra va encarregar a Picasso que escrigués un informe sobre els succesos que van ocòrrer durant el conflicte en el que s'expliquen els errors militars. Els errors que es senyalaven eren la negligencia dels generals Berenguer i Navarro, i la temeritat del general Silvestre.

Resultat d'imatges de Juan Picasso GonzálezPer a investigar sobre el tema Picasso es va traslladar a Melilla on va interrogar a diversos testimonis. D'aquí va extreure que l'avançada temeraria de Silvestre va ser deguda a la cegera per obtenir grans èxits i obtenir el favor del rei. També va descubrí un conjunt d'irregularitats i desinformació dels moviments dels enemics per culpa de Berenguer, que no va estar a l'altura. Aquest expedient va ser anomenat "Expedient Picasso".

jueves, 24 de noviembre de 2016

La vaga de la Canadenca ( Fets més importants)

5 de febrer
Comença la manifestació dels obrers demanant una jornada laboral de vuit hores i unes condicions de treball justes per a tots els treballadors.

21 de febrer 
La paralització de gairebé tots els obrers que es neguen a treballar comença a preocupar a l'autoritat. Els caps de secció es van reunir amb el director per dir-li que si no es buscava una solució a aquest conflicte seguiran parats. El director els va dir que vindria algú de la companyia per tal de negociar.

27 de febrer
Aquest dia els de l'empresa Dos Rius i els del tramvia s'han unit a la causa. També "La Veu de Catalunya" i "el Diario de Barcelona" han tingut en compte la vaga del gas i l'electricitat i han explicat les amenaces de mort que va rebre l'enginyer que havia d'arreglar el problema i tornar la llum als carrers.

1 de març
La Publicitat detalla tot el que esta passant. Explica que degut a la vaga el personal de l'exèrcit i l'armada estan treballant en lloc dels obrers per a treure els serveis endavant. La ciutat aconsegueix aguantar amb l'ajuda dels soldats quan la Mancomunitat no hi és capaç. A més, el governador civil González Rothwos afirma que els directors de la vaga es neguen a parlar amb ell, i menysprea als obrers dient el següent: “Es realmente lastimoso que la seguridad en Barcelona esté en manos de estos hombres”.

7 de març
Ahir s'acabava el termini per que els obrers de la Canadenca anessin a treballar. Només 11 o 12 dels 1000 obrers que fem vaga han anat a treballar. La vaga s'ha estès a les subcentrals exteriors. D'altra banda s'ha imposat la Censura Roja als diaris de Barcelona. El Sindicat d'Arts Gràfiques els ha enviat una carta on els deia que no podien publicar res relacionat amb la vaga de la Canadenca.

19 de febrer
Es celebrarà el Míting a Les Arenes on els obrers intentaran resoldre les bases i posar fi a aquesta injustícia.

15 d'abril
Els diaris tornen ha fer les seves publicacions després de 22 dies de vaga general. El Diari de Barcelona publica un article on explica el fi de la vaga general a les rotatives de premsa. La Veu de Catalunya va explicar perquè no publicava res durant aquells dies.
El 3 d'abril es va publicar un decret que afirmava que a partir de l'1 d'octubre la jornada dels treballadors seria de vuit hores diàries. Els obrers han aconseguit un dels seus objectius que buscaven amb la vaga, però encara volien d'altres.

23 d'abril
El govern segueix empresonant als obrers i censurant la premsa. Encara que deixen en llibertat a alguns, immediatament empresonen a altres per una rao o una altra. Els obrers encara no estan satisfets  i seguiran lluitant pel seu objectiu.

jueves, 17 de noviembre de 2016

Magnicidis

El 12 de novembre del 1912 va tenir lloc l'atemptat contra José Canalejas que va succeir a la Puerta del Sol. Va ser atacat mentre mirava els llibres exposats a l'aparador de la Llibreria San Martín.
L'agressor va ser Manuel Pardiñas que li va dispara tres trets per l'esquena. Només un d'aquests va impactar en ell. L'assassí es va suïcidar amb la mateixa pistola després d'acabar el seu treball. Al seu funeral hi va assistir el rei Alfons XIII junt amb Álvaro Figueroa i Torres Mendieta. Després de la seva mort hi va haver una reorganització de la policia i la creació d'unitats noves per combatre el terrorisme anarquista.

Els assassins que van matar a Eduardo Dato van ser tres anarquistes catalans: Pedro Mateu, Ramón Casanellas i Luis Nicolau, que van ensellar l'assassinat detalladament. Aquests van fer en moto tot el recorregut que feia el cotxe del president per poder planejar tot en més detall. Finalment l'assassinat es va produir el 8 de març de 1921 a la Porta d'Alcalá. Els anarquistes van seguir el cotxe del president i quan van tenir la visió correcte per disparar van matar a Dato i el conductor va sortir ferit. Pedro Mateu va ser condemnat a mort, però el rei Alfons XIII li va disminuir la pena canviant-la per la cadena perpetua. Després Lluís va fugir cap a Alemanya on no el van poder perseguir per a executar-lo i Ramón Casanellas va fugir a la URSS. 

domingo, 13 de noviembre de 2016

La Ciutat Cremada

La pel·lícula de La ciutat cremada està situada entre els anys 1899 i 1909,  des del retorn dels soldats de la guerra de Cuba fins a la rebel·lió popular coneguda com 'La Setmana Tràgica'. En el 1899 es va produir el "tancament de caixes" ja que els empresaris catalans no volian pagar impostos.  Aquesta pel·lícula va ser prohibida durant el franquisme. Es va prohibir ja que la pel·lícula estava feta en català i en algunes ascenes i apareixen altres llengues . Els franquistes estaven en contra de qualsevol idioma que no fos el castellà.

Es representen diferents personatges històrics en aquesta pel·lícula:

Els soldats que tornen de la Guerra de Cuba: hi va haver un gran nombre de morts i molts de ells van patir malalties mortals.



Enric Prat de la Riba va ser advocat, periodista i representant de la Lliga Regionalista.



Francesc Cambó va ser un dels majors representants de la Lliga Regionalista. Amb la visita del rei Alfons XIII a l'ajuntament de Barcelona, va aprofitar l'ocasió per explicar-li la situació i els problemas que pateixen els catalans.


Alfons XIII va ser el rei d'Espanya. Va visitar l'ajuntament de Barcelona on es va trobar amb Francesc Cambó que aquest a partir d'un discurs li va explicar la situació en la que estaban els catalans.



Lerroux va ser un polític que va intervenir en diverses campanyes en contra del govern de la Restauració.


La setmana tràgica va ser un enfrontament  entre els revolucionaris catalans i les tropes del govern.La causa d'aquest fet va ser la mobilització de reservistes per ser enviats a l'Àfrica a participar en la Guerra de Melilla. Els obrers estaven indignats ja que el preu per no anar a la Guerra era molt car i no el podien pagar.











domingo, 6 de noviembre de 2016

Miguel de Unamuno

Miguel de Unamuno fue un escritor y filósofo español perteneciente a la generación del 98 , un grupo de escritores, ensayistas y poetas españoles.

Resultat d'imatges de La Gran Cruz de Alfonso X el Sabio unamunoA parte de ser un escritor y filósofo también intervino en la política varias veces. En 1914 el ministro de Instrucción Pública lo destituye del rectorado por razones políticas, convirtiéndose Unamuno en represariado de la oposición liberal. Seis años mas tarde es elegido por sus compañeros decano de la Facultad de Filosofía y Letras. Es condenado a dieciséis años de prisión por injurias al Rey, pero la sentencia nunca se llegó a cumplirse. En 1921 es nombrado vicerrector. Sus constantes ataques al rey y al dictador Primo de Rivera hacen que éste lo destituya nuevamente y lo destierre a Fuerteventura en febrero de 1924. El 9 de julio es indultado, pero se destierra voluntariamente a Francia; primero a París y, al poco tiempo, a Hendaya. Después de la caída del régimen de Primo de Rivera vuelve a Salamanca.

Después de la guerra civil Unamuno se arrepintió públicamente de su apoyo a la sublevación.
El día 12 de Octubre de 1936, se produjo un altercado en la Universidad de Salamanca entre Unamuno y el general Millán-Astray. Unamuno acudió sin la intención de hablar, pero las palabras del catedrático Francisco Maldonado de Guevara y del poeta José María Pemán hicieron que se exaltara. Unamuno se puso de pie y pronunció un apasionado discurso. Entre este destaca la frase:"Venceréis, pero no convenceréis". El general enfadado y sin palabras le respondió a gritos:"¡Viva la muerte! ¡Muerte a la inteligencia!" .

Unamuno como filósofo fue un gran enemigo de la muerte, decía que no quería morir porque simplemente no le daba la gana. Esta reivindicación de un ser humano con sus miedos y su necesidad de inmortalidad es el tema central de sus obras. En su obra  "La vida de Don Quijote y Sancho" aparece Don Quijote como una persona normal y seria, ya que este pensaba que la locura del personaje era lo que realmente lo hacia único. Mediante la frase " Yo se quien soy" pronunciada por el protagonista se pueden observar los rasgos citados previamente.

Surgió una anécdota entre el rey Alfonso XIII y Unamuno. El rey le dio La Gran Cruz de Alfonso X el Sabio y Unamuno dijo: "Me siento muy orgulloso de esta distinción que me concede y que verdaderamente merezco ".
El rey, sorprendido de su respuesta, contestó: "¡Qué curioso! Normalmente los premiados me suelen decir que no son merecedores de este premio" , a lo que el escritor responde: " Efectivamente, los otros premiados no lo merecían".