Presidents

El canvi del franquisme a la democràcia va ser possible gracies a tres governs que van destacar durant l'època de la transició . Els presidents d'aquests governs van ser: Felipe González, Adolfo Suárez i José María Aznar.

Felipe González

Felipe González Márquez va ser un polític socialista espanyol nascut a Sevilla a l’any 1942 i llicenciat en dret per la universitat de la mateixa ciutat. Al 1964 va ingressar al Partit Socialista Obrer Espanyol, amb el que va participar en la lluita contra la dictadura de Franco des de la clandestinitat.

Va ascendir ràpidament en el partit, arribant a accedir a la seva Comissió Executiva al 1970. Al 1974 Felipe González, va ser triat com a secretari general del PSOE, càrrec que va mantenir fins al 1997. Des de llavors va renovar el socialisme espanyol, va modernitzar els seus missatges polítics, més moderats i propers a les preocupacions populars, es va apropar als treballadors i va intensificar les relacions amb els partits socialistes europeus, en especial amb el d'alemanya. En 1977 Felipe va representar el partit en la "Comisión de los Diez", que era l'oposició per negociar amb el govern. També en 1977 va ser elegit diputat representant del partit socialista, que va encapçalar una oposició constructiva, facilitant el consens per fer els Pactes amb la Moncloa i la Constitució de 1978.

Tot i així, l’última etapa que va viure en el govern va estar marcada per dos punts claus que el van anar portant a la seva retirada de la direcció de l’Estat. El primer d’aquests va ser la desunió en les files socialistes, uns partidaris d’un nou impuls i renovació i els altres tot el contrari, continuistes en la línia de fins aleshores. Per altre banda, la crítica a la seva imatge que empitjorava segons es destapaven casos de corrupció de l’Administració socialista i sospites de pactes amb ETA. Així doncs i després de la pèrdua de diverses eleccions per part del PSOE, González va retirar-se al 1997.


Adolfo Suárez 

Adolfo Suárez González va néixer a Cebreros, Ávila, el 25 de setembre de 1932. Va ser un polític i advocat espanyol, arribant a ser el primer president de la Transició durant el 1976 i 1981.

Es va presentar a les eleccions amb Unió de Centre Democràtic i les va guanyar. S’aprova la constitució del 78. Torna a guanyar les eleccions del 1979 però el seu partit ja no li fa suport, així doncs, aprovada una moció de censura, accepta dimitir. El 23 de febrer de 1981 mentre es votava al seu successor al Congrés (Leopoldo Calvo-Sotelo) van irrompre els militars en l’intent de Cop d’Estat. En 1968 va ser governador civil de Segòvia i cap provincial del Movimiento Nacional. En 1975 va ser nombrat vicesecretari general del Movimiento Nacional fins al 12 de juny de 1975. I l'11 de juliol del mateix any va ocupar la presidència de la UDPE fins al 12 de decembre. L'11 de decembre del mateix any, va entrar en el primer govern de la monarquia, presidit per Arias Navarro, en el qual va rebre el lloc de ministre secretari general del Movimiento.

El 29 de gener de 1981, Adolfo Suárez va presentar la seva dimisió. Es creu que podia ser per la pressió dels militars pel 23-F o pel cansament i la falta de suport de la Corona. Després de dimitir, va abandonar la UCD el 28 de juliol de 1982 i, junt amb altres exdirigents del mateix partit, va crear el partit Centre Democràtic i Social (CDS). Finalment, Adolfo Suárez va morir el 23 de març del 2014 a causa d'una pneumònia.

José Maria Aznar

José María Aznar López va néixer a Madrid el 25 de febrer de 1953. Va ser un polític espanyol que va ser president del govern entre 1996 i 2004. Va estudiar Dret a la Universitat Complutense de Madriri en el 1975 es va llicenciar. A l'any següent, es va presentar presentar a oposicions amb èxit per al cos d'inspectors de "Fianzas del Estado" (hisenda) i va esdevenir cap del Servei de Coordinació del Ministeri d'Economia.

El 4 de setembre de 1989 Aznnar va ser elegit candidat del Partit Popular (PP) a la presidència del govern d'Espanya. Encara que no va sortir victoriós en les eleccions, sí va ser escollit diputat per la circumscripció de Madrid. Es va tornar a presentar a les eleccions de 1993, i va ser derrotat de nou pel Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) de Felipe Gonzàlez. El 19 d'abril de 1995 va sortir il·lès d'un atemptat terrorista d'ETA. Entre 1996 i 1999 Espanya es va integrar en l'estructura militar de l'OTAN i en la Unió Europea. Encara que era un govern antiterrorista, va haver d'aguantar els pitjors atacs d'ETA. En el 1998, amb la declaració de la treva d'ETA on el govern va fer l'esforç d'apropar els presoners etarres de l'extranger a Espanya, no va haver-hi acord i el Ministre d'Interior Jaime Mayor Oreja l'anomenava treva-parany perquè pensava que era una maner da de guanyar temps per tornar a agafar forces.

Van guanyar les eleccions generals del 2000, aquest cop amb majoria absoluta, duent a terme la segona candidatura d'Aznar, en el moment més debilitat del PSOE. Aquesta candidatura va tornar a viure una bona etapa econòmica, encara que altres països europeus estaven en crisi; l'estabilitat institucional i la introducció de l'euro a Espanya en el 2002. Es va firmar un pacte antiterrorista amb el PSOE, que promulgava la Llei de Partits i la il·legalització de Batasuna . La seva primera legislatura es va caracteritzar per una política de liberalització econòmica i la privatització de diverses empreses públiques. Fets que van col·locar a Espanya en bones condicions per introduir-se en l’euro.

El succeït va portar a la seva reelecció en la següent convocatòria, que no va ser tan exitosa com l’anterior, sorgien problemes en les mesures imposades en els àmbits educatius, social i laboral cosa que va fer que el partit deixi de tenir el lideratge.




Webgrafia

https://www.cidob.org/biografias_lideres_politicos/europa/espana/felipe_gonzalez_marquez
https://ca.wikipedia.org/wiki/Adolfo_Su%C3%A1rez_Gonz%C3%A1lez https://es.wikipedia.org/wiki/Felipe_Gonz%C3%A1lez
http://www.biografiasyvidas.com/biografia/a/aznar_jose_maria.htm