L'emigració espanyola a Amèrica
Argentina
José Gómez Becerra va néixer en Antequeiraa en el 1932. El seu pare en el 1951, el va enviar a Argentina per a que no l'allistessin a l'exèrcit. Va arribar a Buenos Aires sense ofici, i un dels seus oncles li va buscar treball en un bar, on va estar treballant durant vuit dies netejant i servint copes fins que es va relliscar i es va clavar una ampolla de cervesa. Posteriorment va estar treballant durant quatre anys en un hotel, fins que es va barallar amb el germà del propietari i el van fer fora. Va seguir buscant treball i canviant d'ofici. El seu objectiu era tornar a viure en Espanya, però no ho va aconseguir mai. En 1962 es va casar i els seus pares li van oferir diverses vegades llocs de treballs en Espanya, però no els va acceptar. Però si es cert que va fer certs viatges al seu país d'origen. Més tard, ell i la seva dona van emmalaltir i la seva esposa va morir.
Xile
Roser Bru va néixer a Barcelona el 1923. Va ser exiliada durant la dictadura de Primo de Rivera. Roser va descobrir el seu talent que era la Pintura, on dedicarà la resta de la seva vida. Al finalitzar la guerra ella i la seva familía arriben a França sense papers i sense saber cap a on dirigir les seves vides. Passat un temps la seva germana i la seva mare començen a treballar de modistes i Roser treballa per a uns publicistes dibuixant i pintat. Als 19 anys Roser es va casar amb un antic comany de l'Institut. L'exili forma part de l'experiència de Roser i de la seva família ja que quan van voler sortir d'Espanya després d'haber arribat de Xile van tenir-hi molts problemes per sortir. Roser comparava la generositat dels xilens amb els agafats dels espanyols.
Cuba
Miguel Suárez Castellano va néixer en Moya,1917. Al esclatar la guerra en Marroc, el seu pare va fugir a Cuba per tal de no anar a la guerra. Un cop va ser allà, va muntar un cafetó i va cridar a la família perquè també anés a Cuba, ja que el pare no volia tornar a Espanya. Miguel era l'encarregat de fer els encàrrecs i més tard, gràcies a la família, va obrir el seu negoci en Cuatro Caminos, el qual va durar 16 anys.Va conèixer a la seva dona cubana en un ball, la qual era viuda i tenia una filla diabètica, raó que provocà que no tinguessin fills.Miguel, posteriorment, va estudiar taquigrafia i mecanografia, va pertànyer al sindicat de gastronomia, va ser avantguarda regional i es va dedicar a l'administració de bars i restaurants.
Mèxic
Claudio Román Fernández va néixer a la província d'Orense al 1956 . El seu pare va anar a Suïssa a buscar noves oportunitats i la seva mare es va quedar sola amb els fills. Claudio va anar a estudiar a Santiago de Compostela amb un dels seus cinc germans. Allà va donar-se el luxe de treballar de moltes coses i abans de marxar cap a Amèrica va estar treballant en l'administració pública. Va viatgar a Amèrica amb l'objectiu de treure's un doctorat en els Estats Units i després tornar a Espanya. En arribar a Mèxic es va estranyar molt per moltes de les paraules que els mexicans utilitzaven i ell no entenia. Per a ell la ciutat era tranquila però els policies eren un problema ja que eren corruptes i no pas justos com haurien de ser, i això probocava un desordre social. Poc a poc va estar planejant la seva vida i va cambiar d'idea respecte a tornar a Espanya. Finalment va preferir instaurar-se a Mèxic amb llargues estades al seu país d'origen.
Panamà
Teresa Solá va néixer en un poble de Navarra l'any 1912. La seva família tenia terres i es dedicava al treball en el camp. En 1928, va ser convidada a Panamà per la seva tia, perquè ella no tenia cap filla i la mare de la Teresa tenia 6 fills. El 11 de novembre de 1928 va arribar a Colón a bord del vaixell Oropesa. Un cop allà va começar a estudiar anglès i a començar-se a integrar en la societat. Amb 16 anys després d'haver arribat al país, va conèixer a l'espanyol Joaquin en una festa que es celebrava en la Beneficència Espanyola. Tres anys més tard es va casar amb ell i van tenir dos filles. Un cop va esclatar la Guerra Civil Espanyola, es va produir un trencament dintre la Societat de Beneficència Espanyola, perquè ells eren franquistes mentre els altres eren republicans.Després d'acabar la II Guerra Mundial, van vendre la farmàcia i van viure 14 anys en Espanya, on les seves filles van poder completar els estudis, créixer i formar una família. Posteriorment, Teresa i Joaquin van tornar a Panamà, on el marit va morir fa 20 anys.
Uruguay
Maria de la Mercè Méndez va néixer a l'abril 1906, a Camuño. El seu pare, que estava força bé econòmicament parlant, va fugir a Uruguay intentant evitar el cumpliment del servei militar a Espanya. Una mica més tard va emigrar Mercedes amb la seva mare quan només tenia un any. El seu pare que era molt inquiet va deixar a la família per un temps per a anar a Buenos Aires. Mercedes va estudiar a l'escola pública de San Elena i va aprendre a cosir amb una dissenyadora professional. Ella admirava a la seva mare ja que li havia ensenyat el més important per a viure i havia fet un gran esforç per a mantenir als seus 8 fills ella sola. Mercedes es va casar amb un veí seu, i va tenir tres fills. Uns anys després va morir el seu marit i un dels seus fills amb 40 anys, fet que la va deixar destrossada. En 1986 va tornar a Espanya a visitar els seus pares i a les poques semanes va sentir l'enyorança d'Uruguay.
Veneçuela
Andrés Conde Ríos va néixer en un poblet en la província de Cadis l'any 1940. La guerra va provocar que passessin de viure còmodament a viure en una situació econòmicament dolenta, Andrés va poder acabar el batxillerat. Un germà d'ell va marxar a Veneçuela l'any 1955 i en el 1958 va reclamar a Andrés perquè hi anés amb ell. Als 2 dies ja va començar a treballar en una empresa que importava perfums. Més tard va passar a treballar amb un oncle que era propietari d'una "recauchadora" i va aprofitar per acabar els seus estudis.
Posteriorment, va anar canviant diverses vegades de treball, i quan va treballar en una botiga de teles, els propietaris li van concedir un préstec que junt amb una ajuda del govern espanyol, va portar a la seva família a Veneçuela l'any 1964. Més tard es va casar amb Carmen, una espanyola d'origen gallec, amb la qual, gràcies al treball, van poder pagar un apartament i comprar un cotxe. A base d'estalviar i de treballar molt, Andrés va poder obrir un negoci de representació d'eines, que després va passar a ser un negoci dedicat a la maquinària elèctrica. Per desgràcia, recentment ha hagut de tancar el negoci i ha intentat dedicar-se en el món de l'alimentació.
Retornats
Carlos Sallé Ortiz va néixer a Madrid el 1924. Després de la mort del seu pare la seva mare va haver de reprendre la carrera de medicina que va deixar a mitjes perquè amb el sou del pare tenien suficient. L'arribada de la guerra i la postguerra per sort per a ells no els hi va afectar gaire. Llavors un amic de la seva germana el va convèncer per a que emigrés cap a Panamà, on era molt més fàcil de guanyar diners. Carlos va arribar a Panamà al 1953 i d'allà es va traslladar a David, prop de Costa Rica. Allà va començar a treballar com a representant d'una joieria. Aquesta experiència li va servir per a veure com funcionaven els negocis en aquell país. Nou mesos després de casar-se amb Angelines van començar a viure en una casa molt modesta i van tenir cinc fills als quals han proporcionat estudis universitaris a Espanya. Va ser gerent d'Iberia a David i va tenir unes estretes relacions amb l'Ambaixada espanyola, la Creu Roja i el Club de Lleons. Sempre va mantenir les relacions amb Espanya. El regrès dels seus fills cap a Espanya va fer que Carlos decidís tornar al seu país natal per a quedar-se.
Argentina
José Gómez Becerra va néixer en Antequeiraa en el 1932. El seu pare en el 1951, el va enviar a Argentina per a que no l'allistessin a l'exèrcit. Va arribar a Buenos Aires sense ofici, i un dels seus oncles li va buscar treball en un bar, on va estar treballant durant vuit dies netejant i servint copes fins que es va relliscar i es va clavar una ampolla de cervesa. Posteriorment va estar treballant durant quatre anys en un hotel, fins que es va barallar amb el germà del propietari i el van fer fora. Va seguir buscant treball i canviant d'ofici. El seu objectiu era tornar a viure en Espanya, però no ho va aconseguir mai. En 1962 es va casar i els seus pares li van oferir diverses vegades llocs de treballs en Espanya, però no els va acceptar. Però si es cert que va fer certs viatges al seu país d'origen. Més tard, ell i la seva dona van emmalaltir i la seva esposa va morir.
Xile
Roser Bru va néixer a Barcelona el 1923. Va ser exiliada durant la dictadura de Primo de Rivera. Roser va descobrir el seu talent que era la Pintura, on dedicarà la resta de la seva vida. Al finalitzar la guerra ella i la seva familía arriben a França sense papers i sense saber cap a on dirigir les seves vides. Passat un temps la seva germana i la seva mare començen a treballar de modistes i Roser treballa per a uns publicistes dibuixant i pintat. Als 19 anys Roser es va casar amb un antic comany de l'Institut. L'exili forma part de l'experiència de Roser i de la seva família ja que quan van voler sortir d'Espanya després d'haber arribat de Xile van tenir-hi molts problemes per sortir. Roser comparava la generositat dels xilens amb els agafats dels espanyols.
Cuba
Miguel Suárez Castellano va néixer en Moya,1917. Al esclatar la guerra en Marroc, el seu pare va fugir a Cuba per tal de no anar a la guerra. Un cop va ser allà, va muntar un cafetó i va cridar a la família perquè també anés a Cuba, ja que el pare no volia tornar a Espanya. Miguel era l'encarregat de fer els encàrrecs i més tard, gràcies a la família, va obrir el seu negoci en Cuatro Caminos, el qual va durar 16 anys.Va conèixer a la seva dona cubana en un ball, la qual era viuda i tenia una filla diabètica, raó que provocà que no tinguessin fills.Miguel, posteriorment, va estudiar taquigrafia i mecanografia, va pertànyer al sindicat de gastronomia, va ser avantguarda regional i es va dedicar a l'administració de bars i restaurants.
Mèxic
Claudio Román Fernández va néixer a la província d'Orense al 1956 . El seu pare va anar a Suïssa a buscar noves oportunitats i la seva mare es va quedar sola amb els fills. Claudio va anar a estudiar a Santiago de Compostela amb un dels seus cinc germans. Allà va donar-se el luxe de treballar de moltes coses i abans de marxar cap a Amèrica va estar treballant en l'administració pública. Va viatgar a Amèrica amb l'objectiu de treure's un doctorat en els Estats Units i després tornar a Espanya. En arribar a Mèxic es va estranyar molt per moltes de les paraules que els mexicans utilitzaven i ell no entenia. Per a ell la ciutat era tranquila però els policies eren un problema ja que eren corruptes i no pas justos com haurien de ser, i això probocava un desordre social. Poc a poc va estar planejant la seva vida i va cambiar d'idea respecte a tornar a Espanya. Finalment va preferir instaurar-se a Mèxic amb llargues estades al seu país d'origen.
Panamà
Teresa Solá va néixer en un poble de Navarra l'any 1912. La seva família tenia terres i es dedicava al treball en el camp. En 1928, va ser convidada a Panamà per la seva tia, perquè ella no tenia cap filla i la mare de la Teresa tenia 6 fills. El 11 de novembre de 1928 va arribar a Colón a bord del vaixell Oropesa. Un cop allà va começar a estudiar anglès i a començar-se a integrar en la societat. Amb 16 anys després d'haver arribat al país, va conèixer a l'espanyol Joaquin en una festa que es celebrava en la Beneficència Espanyola. Tres anys més tard es va casar amb ell i van tenir dos filles. Un cop va esclatar la Guerra Civil Espanyola, es va produir un trencament dintre la Societat de Beneficència Espanyola, perquè ells eren franquistes mentre els altres eren republicans.Després d'acabar la II Guerra Mundial, van vendre la farmàcia i van viure 14 anys en Espanya, on les seves filles van poder completar els estudis, créixer i formar una família. Posteriorment, Teresa i Joaquin van tornar a Panamà, on el marit va morir fa 20 anys.
Uruguay
Maria de la Mercè Méndez va néixer a l'abril 1906, a Camuño. El seu pare, que estava força bé econòmicament parlant, va fugir a Uruguay intentant evitar el cumpliment del servei militar a Espanya. Una mica més tard va emigrar Mercedes amb la seva mare quan només tenia un any. El seu pare que era molt inquiet va deixar a la família per un temps per a anar a Buenos Aires. Mercedes va estudiar a l'escola pública de San Elena i va aprendre a cosir amb una dissenyadora professional. Ella admirava a la seva mare ja que li havia ensenyat el més important per a viure i havia fet un gran esforç per a mantenir als seus 8 fills ella sola. Mercedes es va casar amb un veí seu, i va tenir tres fills. Uns anys després va morir el seu marit i un dels seus fills amb 40 anys, fet que la va deixar destrossada. En 1986 va tornar a Espanya a visitar els seus pares i a les poques semanes va sentir l'enyorança d'Uruguay.
Veneçuela
Andrés Conde Ríos va néixer en un poblet en la província de Cadis l'any 1940. La guerra va provocar que passessin de viure còmodament a viure en una situació econòmicament dolenta, Andrés va poder acabar el batxillerat. Un germà d'ell va marxar a Veneçuela l'any 1955 i en el 1958 va reclamar a Andrés perquè hi anés amb ell. Als 2 dies ja va començar a treballar en una empresa que importava perfums. Més tard va passar a treballar amb un oncle que era propietari d'una "recauchadora" i va aprofitar per acabar els seus estudis.
Posteriorment, va anar canviant diverses vegades de treball, i quan va treballar en una botiga de teles, els propietaris li van concedir un préstec que junt amb una ajuda del govern espanyol, va portar a la seva família a Veneçuela l'any 1964. Més tard es va casar amb Carmen, una espanyola d'origen gallec, amb la qual, gràcies al treball, van poder pagar un apartament i comprar un cotxe. A base d'estalviar i de treballar molt, Andrés va poder obrir un negoci de representació d'eines, que després va passar a ser un negoci dedicat a la maquinària elèctrica. Per desgràcia, recentment ha hagut de tancar el negoci i ha intentat dedicar-se en el món de l'alimentació.
Retornats
Carlos Sallé Ortiz va néixer a Madrid el 1924. Després de la mort del seu pare la seva mare va haver de reprendre la carrera de medicina que va deixar a mitjes perquè amb el sou del pare tenien suficient. L'arribada de la guerra i la postguerra per sort per a ells no els hi va afectar gaire. Llavors un amic de la seva germana el va convèncer per a que emigrés cap a Panamà, on era molt més fàcil de guanyar diners. Carlos va arribar a Panamà al 1953 i d'allà es va traslladar a David, prop de Costa Rica. Allà va començar a treballar com a representant d'una joieria. Aquesta experiència li va servir per a veure com funcionaven els negocis en aquell país. Nou mesos després de casar-se amb Angelines van començar a viure en una casa molt modesta i van tenir cinc fills als quals han proporcionat estudis universitaris a Espanya. Va ser gerent d'Iberia a David i va tenir unes estretes relacions amb l'Ambaixada espanyola, la Creu Roja i el Club de Lleons. Sempre va mantenir les relacions amb Espanya. El regrès dels seus fills cap a Espanya va fer que Carlos decidís tornar al seu país natal per a quedar-se.
No hay comentarios:
Publicar un comentario