Lerroux i lerrouxisme

Alejandro Lerroux va neixer en el 1864 ,va ser un polític espanyol d'ideologia republicana. Va imposar la seva propia idologia (Lerrouxisme) i va ocupar la presidència del Govern en diverses ocasions durant la Segona República. També va ser fundador del Partit Republicà Radical i des dels seus inicis va ser un polític controvertit, sent especialment conegut per la seva retòrica demagògica. Fins i tot al 1931 va arribar a ser Ministre d'Estat, però va dimitir del seu càrrec. La figura d'Alejandro Lerroux ha quedat completament solapada per la corrupció desfermada durant el temps que va estar al Govern, el que va ser nomenat «L'escàndol del Estraperlo». Llavors els nacionalistes catalans de l'època, el van acusar també d'anticatalà, populista i petit burgès. El seu definitiu esfondrament polític vindria donat per la seva implicació en l'escàndol de l'estraperlo, a l'octubre de 1935, que va motivar que la CEDA s'allunyés de la coalició governant.

L'estraperlo era una ruleta que ocultava un dispositiu elèctric que permetia la seva manipulació i grans beneficis per a la banca del casino. Va ser provada al Casino de Sant Sebastià i a les Balears encara que finalment la seva utilització va ser prohibida. La ideologia del lerrouxisme es basava en l’atac als tres pilars fonamentals del sistema de la Restauració: la religió, la propietat i les forces de l’ordre. Així, parlava de la creació de les veritables cases del poble i de la publicació d’un diari “eminentment radical”.  Ara bé, no és una ideologia concreta, es una manera de pensar que ha anat evolucionant gràcies al seu il·lustre. Això sí, mantenint com a base el republicanisme o l’anticlericalisme i l’atac al sistema de la Restauració. D’aquesta manera el Lerrouxisme representa a les famílies republicanes en l’enfonsament del ja esmentat sistema de La Restauració.



El Partit Republicà Radical  va ser membre del Govern provisional que va governar el país durant els primers mesos de la jove República i que va redactar la Constitució de 1931. Un partit que defensant ideologies d’esquerra va aconseguir una gran presencia en el govern espanyol gràcies a l’entrada de La Segona República. El mateix partit va anar dirigint-se segons el transcurs del temps cap a posicions ideològiques més centristes i va formar part del pacte de Sant Sebastià.










Fonts:

https://ca.wikipedia.org/wiki/Partit_Republic%C3%A0_Radical
http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2011/02/21/el-lerrouxisme-a-la-catalunya-d%E2%80%99inicis-del-segle-xx/

Caricatura de Lerroux: 

https://ca.wikipedia.org/wiki/Partit_Republic%C3%A0_Radical#/media/File:En_el_templo_republicano,_de_Moya.jpg

Simulacre selectivitat

1.

a) La font pertany a la constitució de la república espanyola.

b) El context historic de la font és la segona republica espanyola que es va proclamar el 14 d’abril del 1931.

c) En aquest fragment trobem dos articles . En el primer es manifesta la llibertat del poble i s’afirma que el poder sorgeix a partir de les decisions del poble. Seguidanent exposen els colors de la bandera que són el vermell, groc i el morat. En el segon article es confirma que l’estat espanyol no té una religio oficial.

2.

a)El 14 d’abril de 1931 es va proclamar la Segona Repúlica Espanyola. En un principi es va establir un Govern provisional, on es van convocar unes eleccions generals. El primer Bienni va ser el reformista , on Azaña va realitzar diverses reformes per l’estat.

Correcció:
En el apartat a m'ha faltat mencionar que la font és un text públic de caràcter juridicopolític.
En la segona pregunta tendria que haver aprofundit una mica més , explicant les reformes i com van anar les eleccions generals.

El ciutada Macià i la jove República

El 14 d’abril de 1931 es va proclamar la Segona República Espanyola. En un principi van establir un Govern provisional, on van convocar unes eleccions generals i van aprovar la Constitució espanyola de 1931. Després, el Bienni reformista, on Azaña va realitzar diverses reformes per l’Estat. Seguidament el Bienni conservador, on Lerroux va pretendre frenar les reformes i formar un govern. Per últim, l'etapa del Front Popular, una gran coalició d'esquerres que va guanyar les eleccions de febrer de 1936. Les eleccions municipals van ser guanyades per Esquerra Republicana de Catalunya. Així doncs, es recuperaven les institucions pròpies que havien desaparegut des del Decret de Nova Planta, recuperant-se alhora certa autonomia. El fet més destacable pel que fa a la citada autonomia el va presentar Francesc Macià en proclamar la República Catalana dins la Federació Ibèrica, un sistema democràtic que tan sols va durar tres dies, que comptava amb unes competències fixades en l’Estatut d’Autonomia del 1932 .


Francesc Macià va néixer el 21 de setembre de 1859 ,va ser militar, polític independentista català i President de la Generalitat de Catalunya. Va proclamar la República Catalana com a estat integrant de la Federació Ibèrica. Políticament, va virar d'un inicial regeneracionisme d'Espanya a la defensa de la República Catalana. En un primer moment es va vincular a la Lliga Regionalista. Amb l'arribada de la dictadura de Primo de Rivera, el setembre de 1923 s'exilià a Perpinyà i més tard a París. Des del seu exili, cercà l'aliança amb les diverses forces d'oposició al règim, auxiliat per Ventura Gassol. El 1925 creà a París un Comitè d'Acció de la Lliure Aliança, amb participació de nacionalistes bascos, comunistes i la CNT, per lluitar contra la dictadura.

L'estatut de Núria, va ser el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya. De caràcter sobiranista, l'estatut es va impulsar per Macià, i aprovat en referèndum pel 99% dels votants. Aquest defineix Catalunya com un Estat dins la República Espanyola, aquesta pretensió no va ser ben acceptada per la resta de l'estat espanyol, motiu pel qual la clàusula va quedar modificada, definint-se Catalunya com una regió autònoma dins l'estat espanyol. L'estatut de Núria va tenir una vida relativament curt, vigent des de la seva aprovació fins que, després de la victòria de la CEDA en les eleccions generals de 1933, i els problemes posteriors que porten als fets del sis d'octubre, es va suspendre. L'esquerra Republicana de Catalunya va ser continuadament triomfant amb Macià al capdavant des de la proclamació fins a la seva mort al 1933, després el succeiria Companys fins al 1940. Finalment, entrada la Guerra Civil a causa de la dictadura franquista, la Generalitat i les forces polítiques associades van procedir a defensar la República i colateralment Catalunya, però amb la derrota dels republicans tot el que van aconseguir el van perdre.

Clara Campoamor i Victoria Kent

Clara Campoamor Rodríguez va néixer a Madrid el 12 de febrer de 1888, va ser una advocada, escriptora i política durant la Segona República Espanyola i defensora dels drets de la dona. Va treballar en molts oficis fins que l'any 1924 va obtenir el títol en Dret per la Universitat de Madrid. L'any 1929 ja pertanyia al Partit Republicà Radical. Dos anys més tard, és elegida pel poble de Madrid per ocupar un escó al Congrés de Diputats de la Segona República Espanyola. Defensar els drets de la dona el va fer molt popular entre els diputats.


Va introduir al Parlament la Llei de Drets del Nen, a més de participar en l'elaboració i defensa de la polèmica Llei del Divorci. El 31 d'octubre de 1931, va aconseguir la igualtat de drets electorals de l'home i de la dona a l'estat espanyol, com va quedar plasmat a la Constitució republicana d'aquell mateix any, a l'article 36. En la defensa del vot femení, va ser abandonada pel seu propi partit, i va comptar només amb el suport del Partit Socialista Obrer Espanyol, que a tota hora va votar solidàriament amb la causa de la dona. Altres sectors favorables al sufragi universal femení van ser Esquerra Republicana de Catalunya i part de la dreta. En el 1936 s'exilià i es va establir a Buenos Aires, ja que si es quedava tenia que complir amb 12 anys de presó.


Una altra dona molt important en l'història d'Espanya va ser Victoria Kent Siano, aquesta va néixer a Màlaga el 6 de març de 1891, va ser la primera advocada Espanyola, i la primera dona al món que va intervenir davant d'un Tribunal Suprem de Guerra i Marina. El 1920 ingressa en la facultat de Dret de la Universitat Central, on cursa la carrera com a alumna no oficial fins a la seva llicenciatura el juny de 1924. Es va fer famosa el 1930 defensant davant el Tribunal Suprem de Guerra i Marina a Álvaro de Albornoz.

Victoria Kent va ser escollida diputada per Madrid, a les llistes d'Izquierda Republicana, que formava part del Front Popular.Va ser designada personalment pel President de la República Alcalá-Zamora Directora General de Presons, càrrec que va exercir amb l'objectiu d'aconseguir la rehabilitació dels presos, i que ocuparia fins a 1934. Amb motiu de les discussions per aconseguir el sufragi femení, es va posicionar en contra d'atorgar de forma immediata el vot a les dones. La seva opinió era que la dona espanyola mancava en aquell moment de la suficient preparació social i política per a votar de manera responsable, ja que per influència de l'Església el seu vot seria conservador, la qual cosa perjudicaria els partits d'esquerres. El 1948 va marxar a Mèxic, on va fer classes de Dret Penal a la universitat, fundant l'Escola de Capacitació per al Personal de Presons, de la qual va ser directora durant dos anys. Al 1977 s'exilià a Nova York, on va passar la resta dels seus dies, fins a la seva mort en el 1987.

Francisco Giner de los Ríos

Francisco Giner de los Ríos va ser un filòsof, pedagog i assagista espanyol. Va nèixer a Ronda, al 1839, en una familia amb prou recursos econòmics, fet que li va permetre accedir a una universitat. Al 1863 va realitzar el doctorat de Dret en Madrid, i va rebre influència del krausisme gracies a Sanz del Río. L'optimisme de Giner sortiria malparat al final del període del sexenni democràtic i a partir d'aquests moments desconfiaria sempre de les revolucions al carrer. D'altra banda, degut a la influència del krausisme (doctrina que defensa la tolerància acadèmica i la llibertat de càtedra enfront del dogmatisme) implantat pel pensador alemany Krause, va pretendre trobar un sistema social més ètic i més just. El krausisme va tenir una destacada importància a Espanya en la segona meitat del segle XIX. Giner perseguia el canvi d'espanya amb molta insistència pero aviat es va adonar que aquest no ho podria aconseguir sol sino que només ho podria aconseguir si fos desitjat i posat en practica per qualsevol dels habitants. Llavors va pensar en crear la Institució Lliure d'Ensenyament per tal de assolir el seu objectiu.

La institucio va ser crada per Francisco Giner dels Rius, Gumersindo d'Azcárate i Nicolás Salmerón junt amb un grup de catedràtics, aquests es van separar de la Universitat per tal de defensar la llibertat de càtedra. Segons els estatuts de l'ILE, «Su única aspiración es la perfecta educación de sus alumnos, absteniéndose de perturbar el alma de la niñez o de la adolescencia, anticipando en ellas la hora de las divisiones humanas. Tiempo les queda para que advengan al reino de la discordia y aún para que aquel reino sea desolado. Es preciso sembrar en la juventud con pulcritud y reverencia, el más estricto respeto a la libertad, la más austera reserva en la elaboración de las normas de la vida, el más religioso respeto por cuantas sinceras convicciones consagra la historia». En aquesta institució es concedia la mateixa importància a les classes dels pàrvuls que a les de un doctorat. Defensaven la idea de que el estudiant té que rebre una bona formació i educació des de ben petit fins que aquest acabi els seus estudis per tal de estar en un bon nivell, ja que el més casual era que les institucions no donaven gaire importància als petits.



Fonts:

https://es.wikipedia.org/wiki/Francisco_Giner_de_los_R%C3%ADos

https://www.almendron.com/artehistoria/historia-de-espana/edad-contemporanea/ramon-acin/nuestro-maestro/

http://www.lacerca.com/noticias/editorial/krausismo_institucion_libre_ensenanza_ile_memoria_giner_rios-228222-1.html

Anem al teatre

L'obra es situa a l'any 1920. En aquesta obra es pot observar com patia la gent durant la Guerra Civil destacant la mort de molts obrers. El personatge principal es en Francesc Layret, un advocat que va voler doner la cara pels seus amics per tal de que aquests no siguin traslladats, pero el van assassinar quan sortia de la seva casa. Seguidament parlare una mica de la seva biografia i com va succeir l'assassinat.

Layret va néixer a Barcelona el 10 de juliol de 1880. Políticament s’inicià l’any 1905 quan va ingressar a Unió Republicana, ja que va ser elegit regidor de l’Ajuntament de Barcelona. Va continuar la seva trajectòria entrant a participar a Solidaritat Catalana i, junt amb alguns dissidents de la Lliga Regionalista, va fundar el 1906 el Centre Nacionalista Republicà. Va ser el principal dirigent del nou Partit Republicà Català (1917), que significava un nou esforç per donar perspectives polítiques als problemes socials. En 1919 va ser triat Diputat per Sabadell i denúncia a les corts amb energia la política social, l'administració de l'Estat i la Funció de l'Exèrcit. En els moments de repressió màxima sobre la CNT, sota el govern de Martínez Anido, estaven empresonats el Lluís Companys, el Salvador Seguí, en Marti Barrera, entre d'altres.

El 30 de novembre, en el moment en què Layret abandonava el seu domicili per anar a protestar pel trasllat dels sindicalistes empresonats, va ser assassinat per pistolers a sou de la patronal catalana i amb la complicitat de l’autoritat governativa. En protesta per la mort de Layret es va organitzar una vaga i el seu funeral es va convertir en un acte polític. Els assassins de Layret mai no van ser detinguts tot i que van interrogar a molts sospitosos.