La Voz Dormida

La Voz Dormida és una pel·lícula dirigida per l'espanyol Benito Zambrano. Va ser rodada el 2011, principalment a l'antiga presó de Huelva. La pel·lícula comença just després del final de la Guerra Civil Espanyola i ens va explicant la història fins a l'any 1963, l'any en què Jaume és posat en llibertat i es casa per fi amb Pepita. Encara que on més es recrea l'autora és en la dècada dels quaranta.

Tot i començar la narració després de la guerra els personatges fan contínues al·lusions al passat, ja que recorden com eren les seves vides durant la guerra i com van acabar en la presó.
La principal trama de la pel·lícula és que Pepita s'enamora d'un guerriller i tracta per tots els mitjans de fer-se càrrec de la filla de la seva germana condemnada a mort.






En aquesta escena hi trobem una clara discriminació dels republicans per part dels franquistes .
















En aquestes dues imatges podem observar a Pepita com es torturada per negar coneixer  un dels dos guerrillers que es mostra en la segona imatge. Aquest com es pot observar també ha estat torturat prèviament per la policia.













En aquesta escena els dos personatges entren a una església per poder parlar ja que tenien por de ser escoltats per algú.

El primer franquisme a Manresa

El franquisme va ser un règim polític dictatorial a Espanya entre 1939 i 1975. Liderat pel general Francisco Franco , el franquisme va néixer amb la victòria militar a la Guerra Civil Espanyola. El seu poder es va fonamentar en el control de tots els ressorts de l'Estat: cap d'estat, de govern, del partit únic, el Movimiento Nacional, i de l'exèrcit.

El 24 de gener de 1939 l'exèrcit franquista va ocupar Manresa. Les forces republicanes, van intentar endarrerir l'avenç enemic posant explosius en els ponts per aillar-los . Fent això no van poder fer gran cosa, així doncs després d'unes hores les tropes franquistes ja eren dins.

L'arribada de l'exèrcit vencedor va produir diferents moviments: regateig i compra de productes que mancaven a la població civil per part dels soldats magribins, fins a la tragèdia d'alguns casos de violacions i assassinats. Al voltant de 755 manresans i manresanes van perdre la vida a causa de la Guerra Civil, la repressió franquista i la deportació als camps nazis.

L'ensenyament

La dictadura va destruir el model educatiu de la República i va imposar el seu. D'un sistema lliurepensador van passar a un tipus d'ensenyament d'inspiració feixista. L'ensenyament franquista era un instrument d'espanyolització per part de la dictadura i una manera d'assegurar-se la docilitat de la població.

Sindicalisme i moviment obrer

El franquisme va suprimir tots els sindicats i associacions que defensaven els drets de la classe treballadora. El govern va crear la Central Nacional Sindicalista  que, de manera teòrica, agrupava empresaris i obrers però, a la pràctica, sota la jerarquia de les autoritats governatives, les quals tenien sempre la darrera paraula. La Falange fou l'impulsora d'aquest sindicalisme oficial, inspirat en el model feixista de la Itàlia de Mussolini.
El 27 de gener del 1946 es va produir a Manresa una de les primeres vagues generals que van tenir lloc sota l'Espanya de Franco. L'inici d'aquesta vaga va ser a la Fàbrica Nova.

La religió

Un dels suports bàsics del règim franquista va ser l’Església catòlica, que es va convertir en un instrument més de la seva propaganda i va arribar a justificar moralment el cop d’estat contra el govern legítim de la República. L'any 1937, la cúpula de l'Església espanyola, en una carta pastoral, havia donat el seu suport incondicional al bàndol franquista, ja que defensava que la guerra civil era un enfrontament del Bé contra el Mal. Passats els anys una part important de l’Església catalana es va anar desmarcant del règim franquista, impulsada per una nova generació de capellans que defensaven les llibertats , la llengua i cultura catalana.

La Propaganda

La propaganda durant la Guerra Civil va ser un mètode molt eficaç per a transmetre qualsevol missatge . A través de la propaganda els dos bandols van poder atreure molta gent a las seva causa i fins i tot van iniciar una mena de competició en la que els dos bandols anaven enganxant cartells en cada racó de la població i intentaven controlar un terreny més gran que l'altre bandol. Amb l'eficàcia d'aquests i la rapidesa amb el que arribava el missatge a qualsevol punt del terreny aquests podien convèncer la població de que la seva ideologia era la millor.

Mentres que la propaganda republicana, estava controlada pel govern de la Segona República, la propaganda del bandol nacional hi ha una clara influència del clergat i de l'exèrcit. En el bandol nacional, el model propagandístic es semblava al de Itàlia i de l'Alemanya i el model propagandístic republicà es semblava més a la de la revolució Russa, ja que aquests no seguien patrons ni símbols concrets sino que eren més imaginatius i lliures.

Els colors més utilitzats eres el colors vius , ja que aquests ajudaven a cridar més l'atenció.

Simulacre Selectivitat

1.

a) El tipus de font és una fotografia de l'arxiu fotogràfic de l'exèrcit de l'Aire. Es situa en l'aeròdrom de Tetuan .

b) La font pertany a l'any 1936, l'inici de la guerra civil.

c) Si analitzem la fotogragía d'esquerre a dreta podem observar un grup petit de civils, ja que aquests no porten vestimenta militar. Seguidament trovem un altre grup una mica més numeros de militars. En el pla secundari hi trovem un avió on la majoria d'aquests fan fila per poder pujar.

2.

a) L'inici de la guerra civil es va iniciar el juliol de 1936 a la guarnició de Melilla on es van enfrontar les otganitzacions d'esquerres contra les organitzacions de dretes

Correcció:
En l'exercici 2 m'ha faltat esmentar els conflictes a l'interior de la zona republicana ,els fets de Maig de 1937, el cop del coronel Casado i de la zona franquista i la Comunió Tradicionalista d’abril de 1937.

LA GUERRA

El Gernika de Picasso

El Guernika és un quadre pintat per Pablo Picasso en el 1937. És un quadre de lliure interpretació, molt impactant i polèmic. Pertany al moviment cubista. És un dels pocs quadres de Picasso vinculat a la política i va ser pintat amb ràbia i fúria. És un quadre monocrom, de blancs, negres i grisos, fa pensar que Picasso va renunciar als colors per poder plasmar més la tragèdia. El quadre es va pintar per representar les conseqüències i la tragèdia de la Guerra. És un quadre tríptic, cada una de les tres parts té el seu significat.

 Legió Còndor

La Legió Còndor va ser una tropa d'intervenció del govern nazi per donar suport als colpistes. Eren petites unitats que van ser enviades secretament i disposava de diferents tipus de màquines, avions i armes. El transport de les tropes alemanyes es va produir en vaixell  va ser durant el mes de novembre. Els pilots que van participar no eren voluntarist, sinó que eren els millors pilots. El projecte de la Legió Còndor era totalment secret, Hitler ho negava i no es podia publicar res a la premsa. Inclús els morts es van haver d'enterrar sense dir que havien perdut la vida en Espanya o en combats de la Luftwaffe.
El bombardeig es va realitzar un dilluns de mercat per així produir més destrucció. Es van realitzar vàries incursions i en total van durar tres hores. Primer es van llençar bombes explosives per trencar els subministrament  d'aigua i deixar les cases sense sostres, i després van llençar bombes incendiàries per a que cremés tot el poble. Els refugis eren de mala qualitat, perquè no era un punt geoestratègic. A això se li ha de sumar que Gernika no tenia antiaeris ni armes. Com a conseqüència, tot això va produir més de 2.000 morts. Per la part de la Luftwaffe, tot això va ser un èxit, ja que va ser el que von Richthofen es va proposar.
El bombardeig va generar una guerra de propaganda a la que els alemanys van culpar als republicans de destruir la seva pròpia ciutat. Després de la guerra, es va ocultar tot el que havia passat a Gernika.

La Batalla de l'Ebre:

La batalla de l'Ebre fou un intens combat de desgast entre les tropes republicanes i els exèrcits franquistes iniciat el 25 de juliol de l'any 1938, a les acaballes de la Guerra Civil espanyola i que esdevingué decisiu de cara a la pèrdua de Catalunya per al govern republicà. Les terres del Matarranya, la Ribera d'Ebre, el Baix Ebre i la Terra Alta van viure la major acumulació de forces combatents de la història de Catalunya. Va ser la batalla més llarga de la Guerra Civil espanyola (115 dies), i sobretot, per a la Segona República va significar la pèrdua de bona part del seu millor exèrcit i la majoria de l'armament més modern.

El bombardeig de Granollers:

En aquest video Dolors Agón, explica com va viure el bombardeig a Granollers durant la Guerra Civil. El 31 de Maig de 1938, 5 avions Sovia-79 a , van bombardejar Granollers, amb un mínim de 224 morts. 60 bombes van caure al centre urbà que estava ple de gent fent cua per adquirir menjar. Una de les bombes va caure al mercat de la Porxada, on hi havien cues de dones comprant i van haver-hi dotzenes de morts. Entre els morts, la majoria eren dones i 33 eren nens i nenes. Entre 80 i 90 edificis afectats i uns centenars de ferits.

Terra i llibertat 

Terra i llibertat és una pel·lícula de Ken Loach estrenada el 1995. La pel·lícula narra la història de David Carr, un treballador a l'atur i membre del Partit Comunista de la Gran Bretanya que decideix anar a lluitar a la Guerra Civil Espanyola en el bàndol republicà. Aquesta projecta el que va passar al llarg de la guerra civil espanyola. A més mostra la divisió que va patir l'esquerra en la guerra civil, una de les causes per les quals el feixisme va guanyar la guerra civil espanyola.

Aquesta pel·lícula, està basada en la guerra civil espanyola que es va produir des de l'any 1936-1939 entre el bàndol republicà i el bàndol dels revoltats/franquistes. Més en concret, parla de la divisió que va tenir l'esquerra en la guerra civil entre anarquistes, POUM i Brigades Internacionals. També cal destacar que a partir de la república, la dona pren importància en molts àmbits com política, exèrcit, com podem veure en la pel·lícula; però en el bàndol franquista no exercien cap càrrec com aquest.

Els personatges principals son:

Blanca: Miliciana del POUM, és la dona de Coogan, un milicià també, el qual mor en un atac contra un poble controlat pels feixistes. Deixa de parlar-se amb David, ja que David vol entrar a l'exèrcit comunista i deixar la milícia, però ella i els altres milicians no perquè creuen que aquest exèrcit 'mata' la idea de revolució.

Bernard: És el primer camarada que es troba David anant cap a Espanya. És francès i va de camí a Espanya a combatre al costat del POUM (Partit Obrer d'Unificació Marxista), que també lluitarà contra el feixisme. Bernard, com molts altres, estava a favor de la col·lectivització de les terres per arribar així a un futur millor

Kim: Néta de David, la qual troba la caixa de records del seu avi. En ella troba molts diaris retallats de 1936-1939 i terra en un mocador, la qual deixa a la tomba de David.

David Carr: Protagonista de la pel·lícula. Anglès comunista que decideix anar a Espanya ja que en Anglaterra es troba a l'atur, i a més vol combatre el feixisme.

Vidal: És el capital del POUM, la milícia revolucionària a favor de la república. Es nega a participar amb les Brigades Internacionals.

Maite: És una de les integrants del POUM. Al principi és una integrant mes (utilitzant armes), però poc a poc les dones van perdent protagonisme en les línies de foc, i passen a ser metges, cuineres, etc.

Personatges clau del bàndol República

Durant la Guerra Civil hi va haver personatges que van ser molt importants per l'època . Entre aquests hi ha tres que destaquen , que són Frederica Montseny, La Pasionaria, i Buenaventura Durruti.

Frederica Montseny va néixer en el 1905 , va ser política i sindicalista anarquista espanyola, i la primera dona en ocupar un càrrec ministerial a Espanya. La seva vida no va estar tant marcada per la política, sinó que es centrava en la reivindicació mitjançant les obres que anava escrivint, fins que va aconseguir entrar al periodisme polític en el qual escrivia els seus articles amb el pseudònim de Blanca Montsan. L’any 1923 es va afiliar a la CNT, arribant a ser una figura radical important i donant suport a la FAI, però no va ser fins al 1936, a inicis de la Revolució Social i la Guerra Civil, que va ingressar en aquesta organització. Degut al mal moment en el qual va entrar a l'organització, les primeres funcions de Frederica van tenir molt a veure amb l'evacuació de refugiats i les urgències hospitalàries. Aquesta va destacar ja que el seu ministeri va promulgar una llei de l'avortament i va crear uns centres d'atenció a les prostitutes, on se'ls oferia allotjament i se'ls ensenyava un ofici. A banda d'això, a causa de la similitud amb La Pasionaria a l'hora de parlar davant del públic i transmetre els seus missatges, la van nomenar La Pasionaria Anarquista. Finalment es va exiliar a França on va morir uns anys després, al 1994.



La Pasionariava néixer en el 1895, va destacar com a dirigent política del partit comunista durant la Segona República i en la Guerra Civil.  Als 15 anys es va veure obligada a deixar els estudis degut als escassos recursos de la seva família. Al 1916 es va casar amb un miner socialista per tal de solucionar en part els problemes econòmics que patien. A partir d'aquí la ideologia del seu pare i la seva gran passió per la lectura la van animar a instruir-se en la doctrina marxista i va assumir aquesta com a eina per a la revolució de la classe obrera. Va participar en varis actes socialistes i a partir d'aquí, al 1920, va participar en la fundació del Partit Comunista Espanyol. Degut a l'admiració que va agafar pel marxisme va estar força pendent de Russia. Ella participava activament en diferents events tals com discursos, manifestacions, que la van dur moltes vegades a la presó; però sobretot publicava articles als diaris els quals signava amb el sobrenom de La Pasionaria. Va ser, al 1933, presidenta de la Unió de Dones Antifeixistes, a les eleccions del 1936 escollida diputada per Galícia i, durant la Guerra Civil, vicepresidenta de les Corts republicanes al 1937. Durant els anys de la sublevació dels feixistes,va ser quan es va mitificar la seva imatge, fins que va arribar el seu exili. Per acabar, es va exiliar a la Unió Soviètica i va morir al 1989 a Madrid.



Buenaventura Durruti va néixer en el 1896,  va ser un sindicalista i revolucionari anarquista espanyol i militar defensor de la República. Va començar a treballar amb 14 anys a la seva ciutat natal, on era mecànic ajustador, i va treballar al sector ferroviari. L’any 1917 va participar en una vaga convocada per la CNT, la qual va provocar que s’hagués d’exiliar a França. Un cop allà, quan estava treballant de mecànic, va ser convençut per tornar a Barcelona i afiliar-se a la CNT. S'uneix a la baralla frontal contra l'agressiva patronal de les mines asturianes i cau pres per primera vegada al març de 1919; però s'acaba fugant en un temps. La burgesia impulsava llavors una onada d'assassinats de sindicalistes i Durruti s'integra a un grup d'autodefensa (Els Justiciers) que en represàlia planeja un cop sensacional: atemptar contra el rei Alfons XIII que visitaria la ciutat a l'agost de 1920, però van ser descoberts i van haber d'escapar. Quan va esclatar la Guerra Civil al 1936, va ser un dels protagonistes dels successos revolucionaris de juliol juntament amb el grup Nosotros, format a partir de Los Solidarios. Més tard Durruti va proposar, juntament amb altres dirigents de la CNT, integrar el Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya. De Els Solidaris mai es ressaltarà bastant la valenta defensa que van fer de la CNT en hora tan desesperada, quan centenars de militants van caure. Quasi tots Els Solidaris van morir o van purgar llargues condemnes, mentre que Durruti i Ascaso van haver de refugiar a París.

D'altra banda Durruti, cansat de les disputes internes, va decidir passar a l’acció començant per alliberar Saragossa dels franquistes. Així va formar la Columna Durruti, la qual va marxar cap a Saragossa el juliol de 1936. Mentre estaven al front, Durruti va ser cridat per col·laborar en la defensa de Madrid, on va anar juntament amb una part de la seva columna. Quan estava prop de Madrid va ser ferit mortalment per un tret la procedència del qual no està gens clara, i hi ha diverses hipòtesis sobre l'origen de la bala que el va matar. D'una banda, la hipòtesi oficial que es va publicar per a no deixar en mal lloc a Durruti i així, no desmotivar a les tropes, menciona que va morir a mans d’agents estalinistes. L'altré versió i la que més encaixa amb els fets segons els investigadors, és que Durruti es va disparar accidentalment ell mateix desprès de donar un cop amb el seu fusell, que era un model sense sistema de seguretat, a un vehicle mentre discutia amb un dels seus ajudants. La versió oficial doncs, deia que Durruti va morir en el camp de batalla, combatent en el front de Madrid contra els franquistes.




Fonts:

https://es.m.wikipedia.org/wiki/Federica_Montseny
https://es.wikipedia.org/wiki/Dolores_Ib%C3%A1rruri
http://www.biografiasyvidas.com/biografia/d/durruti.htm
http://www.muyhistoria.es/curiosidades/preguntas-respuestas/quien-fue-la-pasionaria-251384256316